This post is also available in: Español (Spanish) English (English)

femProcomuns és una cooperativa creada a Catalunya, l’any 2017, amb l’objectiu de consolidar un ecosistema comú, basat en els principis de l’autogestió comunitària, la sostenibilitat ecològica, econòmica i humana, el coneixement compartit i la replicabilitat

femProcomuns és una eina social estratègica per cooperativitzar i fer viable l’activitat procomuna. Una cooperativa integral de consumidors i usuaris i treball associat*

  • Tothom pot associar-se per fer ús i/o produir béns i serveis sota models de negoci en obert, d’economia col·laborativa equitativa, circular, social i solidària, i seguint criteris de gestió procomú.
  • Amb voluntat de formar part de la Xarxa de l’Economia Social i Solidària (XES)

Una eina social-legal-econòmica, fàcil i lleugera

 

  • Per cooperativitzar l’economia i fer viables els projectes procomuns.
  • Per treballar en xarxa, generar intercanvis i col·laboració des d’entitats i comunitats, i complementar-nos.
  • Per fer pinya en testejar els nous models econòmics i socials, que sorgeixen arreu del món.
  • Per basar-nos en valors ètics i construir col·lectivament recursos que ens fan més lliures.

Feta amb eines tecnològiques lliures, sota criteris ètics

  • Per treballar en Grups d’Activitat Cooperativitzada (de producció i/o consum autogestionats), construir projectes econòmics col·lectius i decidir junts sota quin model distribuir despeses i ingressos entre contribuïdores i entre usuàries.
  • Per intercanviar internament béns i serveis, creant una economia cooperativista.
  • Per facturar projectes i fer servir ingressos per fer front a les despeses, impostos i nòmines.

* Sense ànim de lucre, subjecta als principis i disposicions de la Llei 12/2015 de 9 de juliol, de Cooperatives de Catalunya.

Antecedents i inspiració

Durant el 2014 i 2015, al Maresme, un petit grup de treball va definir un ‘fork’ de la Cooperativa Integral Catalana, per permetre als autònoms facturar a través de la cooperativa (‘Coop Entre Pars’), es guanyessin una nòmina i, per tant, drets socials. Aquesta base es volia ampliar per treballar amb moneda social, fer intercanvis més justos i basats en el suport mutu. Però el grup impulsor es va desintegrar, era un nucli massa petit per fer front a la construcció d’una iniciativa d’aquest tipus.

Ens inspirem en els moviments socials i col·lectius que creen valor per al procomú, per exemple:

  • el moviment de Programari Lliure que ha aportat sistemes com GNU/Linux, LibreOffice, Gimp, Mozilla Firefox, els protocols oberts que formen la infraestructura d’Internet;
  • el moviment cooperativista, que proporciona un model de democràcia econòmica, on cada participant té un vot, on la dignitat i l’equitat laboral té més importància que el benefici;
  • els moviments 15M, Occupy, la PAH, el Procés Constituent, que han demostrat el valor emancipador de pensar col·lectivament i des de baix alternatives polítiques;
  • els bancs de temps, mercats i monedes socials que han demostrat ser un motor per generar relacions socials locals i de suport mutu, prenent la funció de la moneda i el crèdit en les nostres mans;
  • els grups de consum, que propicien relacions directes entre consumidors i productors;
  • les cooperatives integrals que combinen la cooperativa de treball amb altres activitats cooperatives (en particular la Cooperativa Integral Catalana);
  • el moviment feminista que denuncia les relacions desiguals i patriarcals;
  • el moviment del hardware lliure que busca la producció local compartint els dissenys a escala mundial;
  • el moviment per una renda universal bàsica que ofereix instruments per evitar la pobresa i pensar altres relacions econòmiques;
  • el moviment ecologista que demostra com produir i consumir en consonància amb el medi i la natura, respectant els ecosistemes i tenint en compte les generacions futures;
  • el moviment del procomú que propicia la generació i la cura col·lectiva de recursos que no són de ningú i alhora són de tots i totes, com l’aigua, els camins, la plaça pública, la biblioteca, l’enllumenat, la Internet, els coneixements, la cultura.

Principis cooperativistes sense afany de lucre

  • La filosofia és cobrir costos i generar una vida digne, no  lucrar-se
  • Si un projecte genera beneficis, ho pot gastar dins del grup o del col·lectiu, si no, anirà al Fons Procomuns (a desenvolupar dins del Reglament)
  • Consell Rector no-remunerat (activitats executives podrien ser-ho)
  • No es reparteixen dividends: possibles beneficis van als Fons
  • Sostre salarial: màxim 150% nivell del sector

Tipologia de cooperativistes

  • Treball. El soci vol cooperativitzar el seu treball, facturar des de la cooperativa, crear o participar en grups de producció interns / aportació al capital social.
  • Consum. El soci vol cooperativitzar el consum de béns o serveis, crear o participar en grups de consum interns  / aportació al capital social.
  • Col·laborador. El soci vol que la cooperativa existeixi i col·laborar en el seu funcionament perquè comparteix  l’objecte social.

Nivells d’implicació:

  • Tronc. El soci està a la llista de correu del dia a dia, està al Consell Rector o a una de les comissions de treball, s’implica en la posada en marxa i funcionament de la cooperativa. Pot ser un soci de treball, col·laborador o servei que sigui persona física.
  • Pinya. Persones físiques i jurídiques que són sòcies de consum o col·laboradores i que formen l’entorn cooperador del tronc; s’impliquen en el funcionament en la mesura en què poden, són informades regularment i participen en l’assemblea.